Les locomotoras de vapor emprades al Cremallera de Núria van fer el seu treball només per la construcció del mateix i posteriorment van tornar al Cremallera de Montserrat. Encara que sembli curiós, van ser transportades des de Monistrol, i fins a Ribes de Fresser amb la companyia de ferrocarrils Norte. Van ser traslladades la núm. 6 durant l'estiu de 1930 i la núm. 5 en setembre del mateix any. El 30 de desembre d'aquell any van arribar a Núria acabant el traçat. Ambdúes van quedar-se fins l'acabament de l'obra i van rertornar a Montserrat on van seguir en servei fins l'any 1953, any del fatídic accident.

Locomotora núm. 5 Abad Deàs

Va ser construida a França per la Société Française de Constructions Mécaniques des Anciens Établissements Cail el 1892, amb el número de fàbrica 2352-6, i era una de les cinq locomotores adquirides pel Ferrocarril de Montaña a Grandes Pendientes per l'inauguració del Cremallera de Montserrat.
Era del tipus 0-2-1 T, i només de cremallera, és a dir, la transmissió només la feien les rodes dentades, per la qual cosa al arribar a Núria van tenir problemes per circular pel traçat d'adherència, restant la locomotora núm. 5 al tran de cremallera, i només podia sortir d'aquell tram acompanyant la locomotora núm. 6.
Les locomotores de vapor tenien el seu dipòsit a Ribes-Vila, on havia una carbonera i sobre un andami es van posar tonels d'aigua per abastir-les, pero la núm. 5 es quedava a Queralbs on van posar també una carbonera i una aiguada, encara que posteriorment es va fabricar una aiguada a la Fontalba. El 30 de desembre de 1930, la locomotora núm. 5 va arribar a Núria. Es va fer una gran festa.
El 1953 aquesta locomotora va estar involucrada en l'accident del Cremallera de Montserrat i va ser posterionrment desballestada.

Locomotora núm. 6 Julián Fuchs

Va ser construida a Suissa per Schweizerrische Lokomotiv un Maschinenfabrik (S.L.M.) el 1892´amb el número de fàbrica 748. Va ser destinada al ferrocarril francès del Mont Revard (Aix-les-Bains à Mont Revard, a Savoia) on va rebre el núm. 8. Va quedar en aquella línia como locomotora de reserva fins el 1920 en que va ser adquirida per FMGP per adaptar-la al Cremallera de Montserrat. Como que ambdúes línies tenien una pendent diferent, la locomtoora va sofrir la modificació de la inclinació de la caldera, presentant un aspecte poc usual que li va donar el sobrenom de "la geperuda". Com la número 5, aquesta locomotora no tenia tracció en adherència, por la qual cosa se li va acoblar un mecanisme per circular en aquell mode tracció. El mecanisme era un embragatge situat a la part inferior fixant els eixos motrius a les rodes. Com que era un mecanisme mòvil, en una ocasió no va poder circular en adherència i va lliscar fins arribar a Ribes Vila, on va accidentar-se amb una vagoneta d'obres (no va ocasionar cap ferit greu).
Aquesta locomtora va ser preservada pel director de la companyia pel futur Museu del Transport de Catalunya desprès del tancament de la línia. En 1981, aprofitant les celebracions del cinquentenari de la línia va ser traslladada a Ribes-vila i restaurada als tallers de la companyia, quedant-se ja al museu que te el FGC en la estació mencionada.